ESTIMADA MARTA ROJALS

Escric aquesta entrada, excepcionalment, en català perquè es així com em surt escriure sobre el teu primer llibre. Ara fa uns minuts l'he acabat de llegir i estic eufòrica i no puc dir res més que gràcies pels moments que m'has regalat mentre el llegia ha sigut un plaer, és excel·lent, sublim, no trobo adjectius que li facin justícia.

Confesso que em va costar entrar-hi, però em passa tant això amb tants llibres que després m'agraden, que ja no faig gaire cas, però de mica en mica l'Èlia em va anar seduïnt. Al principi perquè el que ella explicava em recordava molt als moments de la infantesa viscuda al poble, tantes coses em sonaven familiars i conegudes que fins i tot em sentia identificada, inclòs els seus moments collint l'oliva m'han transportat a moments viscuts amb els pares. Després perquè em va començar a caure bé i sentia certa empatia pel que li estava tocant viure i més tard perquè desitjava el que ella també desitjava de manera que passava les pàgines amb presses a veure si aconseguia saber abans d'hora el desenvolupament dels edeveniments futurs, la impaciencia em mata, després havia de tornar enrere, alguns capítols els he arribat a llegir dos i tres vegades.

La narració, els records, els diàlegs, l'ús de la parla de les terres de l'Ebre... donen com a resultat un conjunt perfecte que ens ofereix un relat emotiu, descriptiu, proper, senzill, natural, una història tan tendra com encisadora. Em fa pena i tot que no la puguin llegir aquells que no entenen el català perquè mira que s'estant perdent un relat veritablement molt recomanable.

Marta, m'has arribat al cor sense necessitat de mostrar-me res de nou sino nomès fent-ho d'una forma sincera, directa, fluïda i a estones divertida.

Nomès un petit detall m'ha faltat al final per arrodonir, i és que jo sóc de finals rodons, i aquest buit de quatre díes m'ha matat, això no es fa, és cruel, moro per saber que ha passat en aquest quatre díes, hauran parlat tot el que tenien pendent?
I si hagués hagut un epíleg una mica menys críptic per mi hauria sigut orgasmàtic, però no, després del buit de quatre díes un altre de mesos i la cosa ha quedat una mica oberta, que he de fer jo ara, imaginar, especular, analitzat cada línia... jo m'estimo més els anissos però que hi farem.